EN CATALÀ
Confinades i confinats
Dinou de març, dia de sant Josep, tercer dia de confinament, quan escrivim. Diumenge 22 quan sall aqueix articlet, en farà 6 i haurem entrat a la primavera des de fa 3 dies. Trist equinocci. Estrany i dur moment d’història. Tot sembla arrestat. I pas solament la circulació i les passejades ; també la remor i el vent. Cal que parlem encara de la crisi ? Quan encara no fa pas una setmana, n’hi ha que diuen que ja n’hi prou, que canviem de disc. Cal que fem els innocents, que proposem qualque pallasada per distreure els confinats ? Costa fer humor en circumstàncies tan greus i tràgiques. Se pot riure de tot, diuen ; al menys distreuria ? En tot cas, en parlem en català. Que també és això la normalització, no ?
Confinat, tancat, relegat, aïllat, isolat, retret. Moltes i molts ja en tenen una fart de ser engabiats. Pensi als …empresonats. Aquells que fa més de 2 anys que són confinats sense haver fet res més que deixar votar la gent o organitzat una manifestació. Vivim un xic del que pateixen cada dia. No tenen res a fer en presó ! I menys ara. Que els deixin sàller.
Confinar ve de ‘confins’, del llatí ‘cum’ i ‘fines’ (als límits), l’extremitat, el darrer límit del territori. Confins entra a la llengua al segle 17 ; confinar, més tard. Confinar té com a sentit primer ‘ser situat a la frontera, ésser veïns’. Sem tancats, mes sem veïns, tots. Confinats, salvem vides. Confinats, els veïns ens salven la vida. / Alà Baylac Ferrer
Crònica coordinada per l’APLEC, Associació per a l’ensenyament del català
Descarragar : https://www.alabaylacferrer.cat/wp-content/uploads/2020/03/Article-INDÉPENDANT-129-Confinades-i-confinats.pdf